Aquesta planta és un dels conreus que ja es feien des dels primers temps del Neolític a la Conca del Mediterrani. Té un bon contingut nutritiu per als animals remugants i és fàcil de cultivar i recollir. A més de poder créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt la secada. És un cultiu típic de Castella però molt minoritari als Països Catalans. En estat silvestre es troba en la zona d'Anatòlia i nor d'Iraq. Plini el Vell (segle I) va escriure a la seua Història Natural, que l'erb (ervum) teni el mateix valor medicinal que la veça (vicia), i que l'Emperador August havia recuperat la salut a base d'una dieta d'erbs.