Aquest arbre original del sud-oest asiàtic, sabem que era conegut per la civilització Persa (actual Iran), on es cultivava, diuen, des de temps ancestrals. A Europa sembla que no va entrar fins a començaments del segle XVII, quan el rei Jaume I d'Anglaterra va arribar al poder. I és que aquestes plantes, com la majoria en aquella època, eren importades de les conquestes que feien els imperis i les cultivaven en els monestirs, ja que eren un dels principals remeis que hi havia contra les malalties, i a partir d'aquests cultius minoritaris, es van començar a descobrir nous usos que van propiciar la seva distribució per tota l'Europa actual, i després a tots els continents del món.