Aquesta planta creix en estat salvatge al sud-oest d'Europa i l'Àsia central i occidental. A Europa es coneix la presència des del Neolític. En temps antics era l'única substància que donava el color blau (anyil). De fet, va continuant sent l'única font de tintura blava fins a finals del s. XVI, quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del "Orient Llunyà". En el Mediterrani, des de molt anitc, s'ha utilitzat la pintura de color anyil per pintar les vores de les portes i finestres de les cases, com una forma de repelent dels insectes.