Aquesta és d'una sèrie d'espècies que creixien silvestres a la Turquia central i oriental, i a les zones adjacents. Apareix en petites quantitats en jaciments neolítics turcs. Fora d'aquesta zona no se'n troba fins a l'edat del bronze d'Europa Central, vora 1800-1500 anys a. C. Segurament va arribar barrejat amb el blat i no tenia tanta fama, com deixa escrit Plini el Vell: "...és un aliment molt pobre i només serveix per evitar la fam". I el mateix geògraf romà afegeix que cal barrejar-lo amb blat "...per mitigar el seu sabor amarg, i tot i així és molt desagradable a l'estómac". Des de l'edat mitjana ja es cultiva àmpliament per tot el nostre continent.